diumenge, 14 de desembre del 2008

Jornada 12: Joanetes (cadets) 3 - Roses 5

Com sempre, escrit pel segon entrenador: Raúl.

Una nova derrota ens deixa amb un pam de nas després d’haver tutejat al Roses tota la primera part. Durant aquest primer període, el nostre equip restà ordenat i amb les línies ben juntes, tal i com sempre hauria de ser. El primer gol ens ha arribat després que el nostre central Orpí no toqués una pilota i un davanter, que es trobava en clar fora de joc, marqués sense que l’àrbitre anul·lés la jugada.

La nostra oportunitat havia d’arribar, com acostuma a passar sempre, en un corner. La pilota arriba rassa al nostre migcampista Gerard que marca prop de l’esquadra al seu pal llarg. Era l’1-1. En una jugada no massa posterior, el Roses es torna a avançar en una acció per banda que acaba amb una bona definició d’un dels seus davanters.

La segona part no s’assembla a la primera en quant a què els nostres jugadors no estaven tant ordenats com al principi del partit. Aviat arribà el tercer gol del Roses, en una acció que no semblava de massa perill, la pilota va alta i el nostre porter (en Sergi) no està encertat per poder evitar el gol.  Anàvem 1-3. Quan tot semblava anà cap al declivi, en Joan Barris connecta una jugada pel mig que el deixa en posició favorable davant el porter i marca amb l’exterior en una definició gens habitual. El Roses disposà de grans oportunitats que en Sergi refusà, una impressionant a mà canviada, entre altres. En una altra jugada d’en Joan, s’obre bé a banda, rep, gira amb “canyo” inclòs i passa a l’Abdel que a penes controla, xuta, i marca per l’esquadra. Era el 3-3.

El tram final del partit ve precedit per una falta pitada a l’inrevés davant la nostra àrea, el “7” dels rivals la xuta i en Sergi falla en un estrany que fa l’esfèric. La veritat és que no sabem aguantar el partit quan el tenim a la mà. El Roses encara aconseguí un gol més, sense polèmica aquest, que ens deixà el resultat final de 3 a 5.

Haurem de tocar la cresta a un parell de jugadors que no han estat gens atents en tot el partit, a diferència d’altres que, tot i el resultat, han jugat de cine (casos de l’Orpí i en Pau).