dijous, 12 de febrer de 2009

Jornada 18: Camprodon 11 - Joanetes (cadets) 1

Com sempre, escrit pel segon entrenador: Raúl.

Primer de tot demano perdó per l’absència de les últimes cròniques tant als pares, com als jugadors, com al club. Al no assistir als últims partits (per motius acadèmics, exàmens) no veia clar fer crònica sobre lo no vist (no només perquè el resultat no acompanyés).

En aquesta última jornada de lliga, ens tronàvem a enfrontar al Camprodon, amb l’esperança de fer un bon paper davant un equip que té pocs punts a la classificació. L’última vegada que ens enfrontàrem va ser al nostre camp, on perdérem per 7 a 1 crec recordar.

Primer destaco que jugàrem al camp del Vilallonga de Ter, ja que el camp del Camprodon estava en males condicions i, en cas que es pugui i segons la meva opinió, és millor no aplaçar partits que després s’han de jugar potser entre setmana.

El terreny estava bastant dur, i parlem d’un terreny de joc molt estret i bastant curt també.

La primera part es desenvolupà en unes condicions no massa adverses per nosaltres, ja que de seguit s’embogí i les ocasions es repetien a banda i banda del camp. I amb el nostre sistema de joc, amb una defensa prou avançada, doble pivot, bandes i un sol punta. El problema va ser el de sempre, i és que no materialitzem les jugades en gol, les dues més clares van ser: el “mano a mano” de l’Eric amb el porter, que envià la pilota per sobre d’aquest però marxà fora de la porteria finalment; i la primera de les faltes rebudes que en Gerard, en clara disposició de marcar amb el seu fort xut, envià fora dels pals quan el porter havia fet l’estàtua i estava a més massa centrat per no parar-la ni pel seu pal a tant poca distància. Ells, en canvi, si aprofitaren les ocasions i la primera part acabà amb un 3-0 que encara ens donava esperances de poder remuntar veient el que havia passat.

Però la segona part anà a pitjor, no ocasionàrem cap jugada de perill i ells, en canvi, marcaren 8 gols més, quelcom que ridiculitza qualssevol equip, el nostre també.

Jo només vull primer mostrar el meu enfado aquí públicament i espero que sigui la última vegada que juguem amb tant poques ganes i il·lusió.

Cada jugador ja sap si va fer el 80% de l’esforç o el 5%, una reflexió farem en Jordi i jo i espero que els jugador comencin a agafar consciència que això no pot passar més.