Escrita pel segon mister, com sempre.
De nou un partit per oblidar. Un altre 10 a 0. Ens varem trobar un equip, l’Olot, molt ben ordenat, sobretot defensivament parlant, i amb velocitat davant.
La veritat és que poc es pot dir d’un partit on ens presentàvem amb un sol suplent i amb tots els titulars cansats pel partit disputat amb bones sensacions contra La Canya el dijous. Segurament, està bé dir que no tot el que passà és culpa de la superioritat d’un equip i la situació delicada de l’altre, sinó també de la falta d’actitud davant un partit que ja es dóna per perdut abans que comenci. Així, entenem ambdós entrenadors que en el primer gol es podia haver fet molt més, i que baixar els braços perquè es va perdent fa que la possibilitat de remuntar desaparegui (quelcom que ens perjudica i ens perjudicarà força d’aquí a final de temporada).
No em queixo mai dels àrbitres (o quasi mai) però he de dir que el d’aquest partit va estar horrorós, així com un dels entrenadors de l’Olot que no va estar (i mai està) a l’altura ètica davant un partit de cadets.
Dissabte vinent, contra La Canya a casa nostra, hem de demostrar que les bones sensacions de dijous passat són bones i que ara al nostre camp els guanyarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada