Albert Borrat (Porter)
“Hola Albert! Fa temps que teníem pendent aquesta entrevista i sembla que ha arribat el dia de fer-la. Vostè és “nou” d’aquest any però en el temps que porta entre nosaltres, què li està semblant l’ambient que es respira pel club?”
Crec que el Joanetes és un club atípic. La gent que el formen fa que així sigui. Dos exemples que és especial son que al llarg de la seva història molts pocs són els jugadors que han plegat per anar a un altre club. No és un club passatger sinó que és definitiu. Crec que els valors humans i tenen molt a veure ja que inclús molts quan pleguen i continuen vinculats d'una manera o altra. L'altra exemple és el d'en Pep. Quants clubs de futbol fa més de 20 anys que tenen el mateix entrenador i a més amb la mateixa il·lusió que el primer dia? En Pep és en Ferguson del Joanetes. Jeje. Dubto que molts entrenadors de categories molt superiors portin la serietat, dedicació i preparació d'en Pep.
El Joanetes té quelcom especial que fa que quan el proves no el puguis canviar per cap altre. Aquí a part de bons jugadors, bon ambient, bones persones també hi ha grans amics.
“Després d’una enquesta a la web va ser el més votat per ser el primer entrevistat de l’equip. Li ha fet il·lusió aquesta reacció de la gent?”
Home evidenment que hem va fer molta il·lusió!!! Crec que és motiu d'orgull. De totes maneres també he de dir que hem va sorprendre una mica ja que no m'ho esperava.
“Quina valoració personal en fa de la temporada?”
Ha estat un any molt complicat i difícil, de totes maneres jo soc una persona molt positiva i crec que de les situacions dificil i complicades és d'on més es pot apendre. Estic convençut que tothom haurà fet una autoreflexió de què és el que va fer malament, i aquest fet ens ajudarà a créixer com equip. Només amb la suma de tots tirarem la cosa endevant, i crec que perquè entenguessim això hem pagat un preu molt alt. Ara bé, crec que haurem aprés tots la lliçó, i aquest fet ens haurà ajudat a madurar com equip.
“Com veu la moral de l’equip després d’aquest difícil any?”
Veig l'equip amb la moral i la il·lusió renovada de cara la temporada que ve. Veig jugadors que tornaran a ser molt i molt importants perquè ara si sabrem gestionar i equilibrar les ganes de guanyar.
També penso que els nous fitxatges ens ajudaràn a creixer i poden aportar molt dins l'equip.
“Expliqui’ns una mica la seva trajectòria com a futbolista? Havia jugat a 2a regional? Què li ha semblat la categoria?”
Vaig començar a jugar a en Bas quan tenia 5 anys, llavors vaig fitxar per l'escola Pia que i vaig jugar fins a cadet, d'aqui al futbol base de l'Olot. Quan es va acabar l'etapa de futbol base i per tant últim any de juvenil l'Olot va dir-me que hem volien pel primer equip i alla hi vaig estar durant 4 anys jugant a 1er regional i a preferent. No vaig jugar el que jo creia en aquell moment que havia de jugar i vaig plegar. A partir d'aleshores 2 anys en Bas i l'any passat hem va sortir l'oportunitat de venir al Joanetes i aquí estem, encantat amb la decisió presa al seu moment.
“Creu que el Joanetes podria ser equip de 2a regional?”
Crec que a final de temporada tothom està allà on es mereix i aquest any hem merescut estar a 3era regional.
Quan acabi la temporada, llavors podrem dir si hem fet mèrits per tornar a 2ona o no. De moment ens toca tercera però crec que properament això canviarà.
“S’ha marcat algun objectiu personal per aquest segon any al club?”
Sí, aprofitar que en Jordi entrenarà els porters del Manlleu de 3era Divisió per tal d'apendre al màxim. Realment en Lluís i jo som uns privilagiats. El meu objectiu és entrenar, entrenar i entrenar per tal de millorar com a porter i aprofitar aquesta situació que se'ns ha presentat.
“Hi ha molta pressió a la porteria del Joanetes?”
Jeje, hi ha gent que hem deia que era una ombra massa grossa la d'en Jordi per tal de substituir-lo. La veritat però és fàcil de compartir la pressió de la porteria amb en Lluís, perquè ell és un gran porter i millor persona. La veritat és que penso que entre tots dos ens en sortirem i aconseguirem fer que l'ombra no pesi tant..jeje
“El vostre entrenador (en Prat) és un fanàtic de les apostes. N’heu fet alguna/es? Quina/es?”
De moment encara no n'hem fet cap, (perquè no ens hem vist) ja saps però que en caurà alguna segur. Jo tinc ganes de fer-ne una però hem permeteràs que primer la parli amb en Lluís...
“Mullis i relacioni cadascuna de les paraules següents amb el nom d’un jugador de l’equip/entrenador/persona de la junta:
Lluitador: L'equip. Crec que quan un equip ens guanyi ha d'acabar el partit i dir la mare que els va parir com lluiten...
Necessari: Geri. Crec que és l'equilibri dins el vestidor.
Crack: Prat. Un luxe d'entrenador pels porters (entrena tàctica, tècnica i psicologia) que ha de fer que a final de temporada poguem dir que els craks som en lluís i jo. Jeje. Hem d'aprofitar aquest valor afegit que és que ens entreni l'entrenador de porters del Manlleu.
Model a seguir: Lluís. Des de l'humilitat i el treball és el clar exemple que es poden aconseguir grans coses i que és el camí a seguir.
“Quina pregunta li faria al nostre proper entrevistat, en Geri (capità)?”
Com s'ho fa per perdre i recuperar tantes pilotes com perd en un partit?jejeje
“Per acabar, podria pronosticar quina posició quedarà el Joanetes CF aquest any?”
Hem va agradar molt el discus d'en Guardiola quan van anar a Roma. Ell deia que no podia dir si portarien la Champions o no, però el que si jurava era que la gent es sentiria orgullosa dels seus jugadors. Que lluitarien fins l'última gota de suor.
Crec que aquest és el camí a seguir.
Dijous 16 de juliol de 2009,
Miquel P.C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada