divendres, 30 d’octubre del 2009
Ara toca el lider
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Jornada 7: At.Olot 2 - Joanetes CF 2
Els homes de Pep Barris van començar molt forts el partit, concentrats i pressionant des del davant la sortida de pilota de l'At. Olot. Hi havia bona col·locaió al camp i a diferència de l'ultim partit molta actitud. Els minuts passaven i el joc es desenvolupava a la zona de mig camp. Fruit d'una falta a fora l'area va arribar la primera ocasió de l'At Olot que Lluís va treure molt atent el xut de Maca. El joanetes insistia però únicament arribava a través de xuts molt llunyans. Va ser l'equip local qui va disposar de les ocacions més calares. Primer en un xut de falta que la pilota es va estavellar al pal, i despres en un u conta u amb Lluis que molt ràpid va poder desviar al pilota a còrner. Després de l'insistència de l'At.Olot, va arribar el primer gol. Una falta llançada des de 3/4 de camp va sorpendre al porter visitant i va acabar al fons de la xarxa.
L'empat del joanetes també arribar a pilota parada. Una falta centrada magistralment per Javi la va aprofitar Sei per rematar i fer pujar l'empat al marcador. Amb aquest resultat d'empat a 1 gols es va anar el descans.
A la represa més del mateix que en la primera part. Molt de joc a mig camp, destacar una rematada de cap de l'Atletic Olot, que Lluís va poder treure quan aquesta ja estava sobre la linia de gol. Va ser aleshores quan l'equip local va avançar-se novament al marcador també a pilota parada. El Joanetes va reclamar una falta del davanter, però l'arbitre del partit no en va fer cas i va pujar el gol al marcador. Destacar una internada per la banda de Piña que l'equip visitant no va saber materialitzar, i una altre ocasió de Sei que va sortir desviada.
A partir d'aquí el joanetes apretava i apretava, els minuts passaven i el resultat no era favorable, tothom volia empatar i això va fer que en alguns moments i hagués un cert desordre tàctic i molt de nerviosisme. Les ganes però van donar el seu fruit, una falta centrada molt bé per Ferran la va tornar a aprofitar Sei per fer pujar l'empat el marcador quan faltaven només 2 minuts per acabar el partit.
Faltava molt poc per finalitzar el partit i es va tenir l'última ocasió als peus de Peke. Aquest es va quedar sòl davant del porter, però no va poder fer pujar el 3 er gol al marcador.
Amb el resultat d'empat a 2 gols va finalitzar el partit.
Aquesta setmana el Joanetes rep a casa el lider de la categoria, l'Amer.
Osborne: Sei
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Jornada 3: Joanetes CF (cadets) 18 - Salt 0
Sí, posa 18, i no és que se m’hagi colat algun dígit. En la jornada d’avui, com ja es pot apreciar, ens hem vist molt superiors al rival, el Salt.
Deixant de banda el resultat, ens trobàvem en un dia important per renéixer després que l’Olot ens passés la mà per la cara la setmana passada. Però ens hem trobat, amb tots els respectes, un rival de poca entitat i no és un bon barem per mesurar el nostre potencial.
Obrí la llauna en Guille, el seguí en Garci, en Joan... Al final de la primera part
Important destacar que hem jugat amb un sistema diferent, on el doble pivot no hi era, un 4-3-
Ara no fem com l’altra vegada i ens pensem els millors, toca el Banyoles i hem d’anar a totes!
Raul Robles
divendres, 23 d’octubre del 2009
Dissabte a les 18:15
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Jornada 2: Olot 4 - Joanetes CF (cadets) 0
No ens havíem de creure tant bons després de guanyar amb contundència a
Doncs bé, la relaxació arribà i hem sortit avui a jugar la primera part pensant que no cal esforçar-nos ni estar concentrats per plantar cara a tot un Olot. Al minut 15 de la primera part perdíem per
Durant la mitja part els jugadors han rebut una esbroncada merescuda, havien jugat molt per sota de les possibilitats reals. Han reaccionat, i tant és així que durant la segona part no només l’Olot no ha marcat, sinó que hem disposat d’oportunitats (una força clara d’en Joan) i ells només han xutat un parell de cops i sense perill.
Hem de reflexionar i pensar quina lliga volem fer, una lliga notable o una de mediocre, jugadors: vosaltres mateixos.
Raul Robles
dijous, 15 d’octubre del 2009
Jornada 1: Joanetes CF (cadets) 10 - La Salle 3
Un any més ens disposem, els entrenadors, a començar una nova temporada al capdavant d’un grup de nois, als quals els hi esperem retornar la il·lusió perduda l’any passat.
Així, amb la incorporació d’en Paulino Fernández al cos tècnic, hem començat ja aquesta lliga, on avui ens enfrontàvem a
Sens dubte el mig camp l’hem dominat, petites errades de concentració en defensa, hem estat notables en l’atac. Bryan 3 gols, Guille 2, Joan 2, Garci 2 i Gerard 1.
No podíem començar millor, però no ens ho hem de creure i hem de seguir treballant tant bé com els últims vint minuts d’aquest divendres.
Felicitats a tots els jugadors.
Raul Robles
Cròniques cadets 2009/2010
Cadets 2009-2010
Entrenador: Paulino Fernández (dreta), Jordi Espona (esquerra) i Raúl Robles (al mig).
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Jornada 4: Joanetes CF 1 - Argelaguer 2
Alineació: Lluís, Adri, Roura, Miki, Nane, Pere V., Sei, Javi, Jaume, Peke i Quel. També jugaren: Corcoy, Geri, Buxi i Pinya
El matx contra l’Argelaguer era el segon partit del Joanetes a casa. Després de la mala imatge donada en el primer, contra el Sant Roc, els homes de Pep Barris es disposaven a ensenyar la cara mostrada a domicili contra Les Planes.
Però no va fer falta que el partit avancés massa per tal de veure que les coses no anaven tan rodades com a Les Planes. En els primers minuts de joc ja s’endevinava un Joanetes desdibuixat i desordenat, tan en defensa com en atac. Unes línies massa juntes i les altres massa separades feien que l’Argelaguer tingués espais i es sentís còmode sobre el terreny de joc. Tot i el desordre general, el marcador no es va moure a la primera part.
Va ser als pocs minuts de la represa quan l’Argelaguer, mitjançant una falta lateral, es va avançar amb un gol de cap. Una rematada molt protestada per alguns defenses del Joanetes que demanaven falta per una empenta. Després del gol visitant, el Joanetes, lluny de posar-se les piles i anar per la remuntada, tan sols va incrementar el seu nerviosisme i descontrol. El segon gol visitant va ser una mostra més de que els jugadors locals no estaven dintre el partit, ja que el davanter de l’Argelaguer va agafar la pilota a
Finalment el Joanetes va escurçar distàncies amb un gol de cap de Sei, però en cap moment va donar la sensació de poder remuntar el partit.
A destacar la lesió de Roura (trencament microfibrilar – 2/3 setmanes de baixa). El nivell arbitral va ser equivalent al nivell de joc vist sobre el camp.
AMUNT JOANETES!
Ferran Roura
dimarts, 13 d’octubre del 2009
Jornada 5: Montagut 4 - Joanetes CF 1
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Entrevista a... Lluís Freixas
Lluís Freixas (2n capità)
“Hola Lluís! Ja és el tercer porter que entrevistem i el segon per votació popular. Sembla que els porters cauen en gràcia a l’afició del Joanetes... El sorprenen les votacions de la web?”
Jaja, no sé si cauen en gràcia o no, però el primer entrevistat és tota una institució en aquest club i no m’estranya gens, i en Borrat ... què dir d’en Borrat, tot un personatge molt estimat per tot el vestidor.
“Primer any lluint el braçalet de capità. L’esperava impacient?”
No, la veritat és que no l’esperava impacientment, sobretot perquè la idea de que un porter sigui capità no està molt ben vist per molta gent i ja penses que serà molt difícil lluir aquet braçalet, però a mitjans de la temporada passada els entrenadors em van dir que confiaven amb mi per fer aquestes funcions. La veritat és que va ser una sorpresa molt agradable i em van donar moltes més ganes i il·lusions per continuar donant el millor de mi per aquest club, i sobretot per aquest equip.
“Què tal les primeres sensacions amb ell?”
Bones, al principi el mires de reüll per la gran responsabilitat que comporta, però de seguida et centres pel partit. Com sempre el que importa és el resultat de l’equip i no qui llueix el braçalet de capità.
“Ja vam preguntar a en “Geri” si s’havia pensat en un tercer capità i ell va contestar que si. Vostè creu que s’hauria de fer votació d’equip, per veterania o que el míster decidís? Recordem que en Gerard va dir que per ell, en qualsevol dels dos casos sortiria la mateixa persona escollida (nosaltres ho posem en dubte). També pensa igual?”
Sí, també penso igual que ell. Tant per veterania com per decisió dels místers va sortir la mateixa persona. No crec que fes falta la votació de l’equip. Tot i això crec que és una bona manera de triar els capitans dins el vestidor i sincerament la meva opinió és que hagués sortit el mateix.
“Així doncs, a què s’espera?”
No crec que hàgim d’esperar a res, és prou conegut per a tothom qui agafa el relleu si el primer i el segon capità no està al camp. L’entrenador li dóna directament el braçalet.
“Canviem de tema. Què passa amb la veu del soci? Des de la web es té la sensació que ja no es fa servir com abans...”
Sí, la veritat és que ja no hi ha aquell ambient tant entranyable que hi havia fa una temporada o dos enrere, seria molt interessant que es recuperés la dinàmica de diàleg entre els seguidors i jugadors. Jo crec que el seguit de mals resultats que vam tenir va apagar una mica la gent, però la il·lusió i els bons resultats espero que faci tornar animar la gent. Col·laboració!
“Parlem de l’equip. Quines sensacions té amb aquesta plantilla renovada?”
Molt bones, realment ja vam deixar un regust molt bo al final de la temporada passada i amb les noves incorporacions i poques baixes fa que estigui especialment optimista, no només per aquesta temporada, sinó també per el futur pròxim. Som un bon grup per intentar fer coses importants, només falta creure amb nosaltres i ho aconseguirem.
“Què li han semblat els primers partits?”
Tenint en compte la pretemporada crec que podem estar contents i tenir bones vibracions. L’esperit és el que hi havia anys enrere i els nou benvinguts aporten moltes coses a l’equip. Tornem a jugar com un equip, hi ha bon ambient al vestuari i això es nota a dins el camp, on les ajudes es multipliquen, el desig de guanyar no decreix i entre tots hi ha ganes de fer-ho ben fet. Sabem tenir la pilota i dominar el partit, i el que és molt important, fem gols. Però el que ens farà guanyar la lliga és una bona defensa, des del davanter fins al porter, passant per tots els jugadors. En els primers partits ens han fet molts de gols i hem d’aconseguir acabar el màxim de partits a 0 gols en contra, això, apart de guanyar definitivament l’aposta que en Borrat i jo volem fer a en Prat, jeje, ens permetrà ser un equip sòlid. Sinó fixeu-vos en tots els equips campions.
“Mullis i relacioni cadascuna de les paraules següents amb el nom d’un jugador de l’equip/entrenador/persona de la junta:
Lluitador: Adrià, Roura, Pere, Borrat, Sei, Miki, Geri, Nane i molts més: Només els has de veure com lluiten cada pilota durant tot el partit, aquesta actitud és d’envejar i s’hauria d’encomanar a tots durant tot el partit.
Necessari: Barris-Frank-Prat: Són els més necessaris per mantenir l’actitud i sacrifici durant tot l’any, la constància és vital per un equip que vol estar SEMPRE a dalt. Jugadors com en Nane i Geri també són molt importants. L’experiència és indispensable, sobretot en un equip tan jove, i fins i tot crec que s’hauria de fer més cas amb ells.
Crack: l’equip: per sobre de la gran tècnica individual com en Peke o David, o en Xevi Pagès, crec que el gran crack és l’equip com a conjunt, si juguem units i amb sacrifici som capaços de fer coses molt grans.
Model a seguir: Prat: No és d’estranyar que tingui tanta devoció per ell, ho és tot en aquesta institució i el que jo he seguit des dels 15 anys, i no només com a porter. Mantenir un nivell de joc tant alt durant tants anys, mantenir un actitud positiva sempre dins i fora el camp, companyerisme, solidaritat, humor, lideratge, organitzador, participatiu i una peça clau en la junta, cos tècnic i equip. El joanetes li hauria de fer un monument A nivell personal estic molt agraït per la paciència que ha tingut durant tots aquest any i dir que tenir-lo com a entrenador és la sort més gran que podia tenir qualsevol porter en aquesta categoria. (i paro que estar quedant molt pilota, tot i que m’he deixat la meitat de coses que volia dir!jeje!)
En Gerard Comas, el nostre entrevistat anterior, va dir textualment que li preguntéssim el següent: “Amb l'objectiu de millorar el club, quina decisió a nivell organitzatiu, tècnic, social, etc. prendria si fos el President del Joanetes?” Què respon vostè?”
Potser és una mica ambiciós per un club modest, no només pels recursos necessaris, sinó també per la implicació i esforç que comporta per molta gent, però jo crec que tenir una bona cantera seria un dels passos més grans que podria fer actualment aquest club. L’últim equip juvenil que ha donat algun jugador en aquest equip estava molt fornit de magnífics jugadors i millors persones ( Varge, Vallès, Arre, Feno, Tites ... ) però malauradament només quedo jo. Apart de tenir una bona base futbolística, fortifiques el sentiment de club. La meva idea de Joanetes és jugadors de la cantera +jugadors de joanetes procedent d’altres clubs ( l’Adri seria el millor exemple ) + persones arrelades al club + grans jugadors ( posaria molts noms, però dic Xevi Pagès i ningú es posarà gelós, jeje!!). Des d’aquí animar a l’equip que fins ara entrenava en Codina i en Raúl per el treball fet i esperem ben aviat veure el fruit d’aquest esforç.
“Ara és el seu torn, quina pregunta li faria al nostre proper entrevistat, en Peke ?”
La pregunta formulada per en Geri està molt bé i pot donar moltes idees al club, i també animaria a tots als pròxim entrevistat que responguessin la mateixa pregunta, però jo li preguntaria com s’ho fa per entendre tant de futbol, em refereixo en que ets un crak en jocs com la lliga marca, hattrick, ... amb què et bases? Quin és el teu jugador/s preferit/s?
“Per acabar, podria pronosticar quina posició quedarà el Joanetes CF aquest any?” (Recordem que en Borrat no es va voler mullar en aquest aspecte i Geri va apostar per una segona posició amb ascens gràcies a la lligueta...)
Jo ho tinc molt clar, i espero que molta gent pensi com jo que guanyarem la lliga i l’any vinent estarem a una categoria per sobre del Sant privat. El que també penso és que serà molt complicat, i si no mantenim una actitud i nivell de forma molt apte durant tota la temporada no podrem aconseguir-ho.
Ànims, confiança i optimisme!!
Amunt Joanetes!!
Divendres 9 d'octubre de 2009,
Miquel P.C.