JORNADA 12

Crònica :

El Joanetes venia d’una derrota immerescuda al municipal de la Cellera i necessitava puntuar per oblidar la derrota a terres Cellerenques conscients de que anaven a un camp complicadíssim amb un terreny inapropiat per la pràctica del bon futbol.

Primera part:  El Joanetes va sortir amb un 4-4-2 i una referència d’alçada amb punta (Quel) per intentar aprofitar totes les pilotes aèries.  El Joanetes va començar el partit un pel adormit en un camp on no es pot badar ni un segon, i fruit de la falta d’intensitat general va arribar el primer gerro d’aigua freda pels Joanetencs quan Pakito molt murri va aprofitar la falta de comunicació de la defensa visitant recollint una pilota morta a dins l’àrea i fen pujar l’1-0 al marcador.  El Joanetes havia rebut el primer gol al minut cinc, i encara quedava molt de temps per remuntar un partit que s’havia posat mol difícil.  Gairebé quatre minuts més tard, Quel recollia una passada entre línies quedant-se sol davant del porter i es treia un xut ras que el porter local refusava i la pilota quedava en perfecte disposició per en Cros que amb el cap enviava l’esfèrica per sobre el travesser quant tothom ja cantava gol. El Joanetes estava arribant amb molta facilitat a la portaria local i el gol era només qüestió de temps. Així doncs, al minuts 17 , Quel es treia un fort xut des de 2 metres de la frontal que traspassava la línia de gol, 1-1 al marcador. El Joanetes estava fent molts mèrits per anar per davant del marcador, però com diu el tòpic , qui perdona ho acaba pagant  i el Castellfollit va marcar el 2-1 al minut 29 quan un “flèquit” indirecte des de el mig del camp rematava sol Lluís donant una altre bufetada immerescuda a l’equip visitant. El Joanetes va quedar molt tocat i tot just 2 minuts més tard en Paquito va recollir una altre pilota a dins l’àrea Joanetenca traient-se un potent xut des del punt de penal que lluís refusava magistralment amb el peu a córner. Van ser uns minuts d’indecisions per part de l’equip visitant. A l’acció següent va arribar la jugada polèmica del partit quan Quel aprofitava una pilota morta que deixava el porter local per marcar, però l’àrbitre anul·lava el gol incomprensiblement per una suposada falta al porter. El Joanetes estava portant el domini del partit i creava moltes ocasions clares de gol, però aquest no volia arribar. A falta de 2 minuts per el descans, una jugada on va quedar la pilota als peus de Cros amb el porter venut després d’una gran jugada perla banda dreta de Sergi i Jordi, va aixecar el cap, va mirar, i va decidir posar la pilota en un costat de portaria amb l’interior i amb molta mala sort aquesta va ser refusada per un defensa que passava per allà.

Així doncs, arribàvem a l’equador del partit amb un injust marcador de 2-1, ja que el Joanetes va fer molts més mèrits per haver estat guanyant el partit momentàniament. Cal destacar quant amb la primera part finalitzada Paquito va estar recriminant unes decisions preses per l’àrbitre, i fruit de les paraules força pujades de to era expulsat merescudament amb doble amonestació.

Segona part: Canvi tàctic: del 4-4-2 es va passar a un 4-2-3-1, amb els dos Davids al doble pivot, Linares i Cros a les bandes, Quel a la mitja punta i Jose a dalt. El Joanetes va començar la segona part amb moltes ganes de remuntar el partit, però tot i tenir més presencia en atac, en una jugada on una pilota mal controlada al centre del camp va permetre als davanters del Castellfollit sortir al contraatac i en una jugada per la banda dreta i després d’una centrada, els locals van marcar el 3 a 1. Durant 20 minuts, el Joanetes es va bolcar a l’atac però amb poca puntaria. Destacar remats de Linares, Quel i Jose, que o bé van sortir desviats o bé van ser aturats pel porter local. Però la ocasió més clara va arribar després d’una falta llançada per David L. que al punt de penal va rematar molt bé Roura, però amb la mala fortuna que la pilota va tocar el travesser. Però a mesura que passaven els minuts, els visitants es van anar apagant i perdent protagonisme en atac. El Joanetes estava cada vegada més nerviós en veure que no es podia acostar amb perill a la porteria local i això feia que hi haguessin més imprecisions i més ansietat del compte. El Castellfollit tenia el partit que volia, sabien molt bé com jugar en aquest camp, sense complicar-se al darrera i sortint amb força en les poques ocasions que tenien en atac. A mesura que el partit s’anava acabant, el Joanetes va anar perdent fe en la remuntada. 

Arbitre.  TARILONTE ZOILO, DAVID. Regular.

Osborne : Quel ?

Crònica Per:Uri i Andreu