Crònica:
Avui era un dia molt espera per l’afició local ja que es disputava el
primer partit de l’any 2013 al municipal del Verntallat, els Joanetencs eren
conscients i no volien fallar. Un dels
grans al·licients de l’equip blanc i vermell era demostrar que també es pot
guanyar un partit amb la parella de centrals uri-ferran, i així ha estat, i de
quina manera ho han fet...Pel contrari, l’equip visitant venien amb cares noves
fruit de les discrepàncies a dins del seu vestidor, arribaven tard al camp però
tot hi així ningú s’ha descuidat de posar-se laca al cabell...
Començava el partit amb l’equip local molt
“enxufat” i fruit d’això arribaven les primeres ocasions on el protagonista era
en Cuco, on aquest cop no va tardar gaire a transformar una ocasió amb gol quan
amb una assistència de Toni es driblava el porter i sense angle enviava
l’esfèrica al fons de les malles. Començava molt bé el partit per els locals i
no gaire més tard arribava el segon gol del temible Prieto i aquesta vegada es
giraven els papers, ja que l’assistència magistral era del velocista Cuco.
Poques persones pensarien que aquest partit acabaria a l’equador de joc amb
empat a 2, i jo us explicaré el perquè... L’equip de la vall ha començat jugant
el partit amb més cor que cap i amb dues badades defensives, la primera en un
córner, i la segona amb un mal rebuig del lateral Jordi, no gaire habitual en
ell, l’equip visitant, que demostraven tenir moltes discrepàncies, mal ambient,
i poc joc col·lectiu amb dos jugades aïllades empataven el match.... Així
doncs, el partit acabava amb un empat reflectit injustament a l’electrònic
durant els primers 45 minuts....
A la segona meitat ha estat totalment
diferent, l’equip charnego ha jugat amb una defensa de tres per posar més setge
a la porteria avui defensada per la perla Privat, però crec que saben més
pentinar-se i brodar-se el nom a l’esquena que jugar o entendre el futbol....
on s’ha vist jugar amb la defensa de tres i un mig camp amb 5 jugadors i
elaborar jugades d’atac on la pilota no passi per la zona de mitjos..?? Crec
que si haguessin volgut fer mal haurien d’haver fet transicions més llargues
d’atac...en fi...així els hi ha anat, ja que el Joanetes ha estat un punyal per
les dos bandes d’atac i s’ha defensat molt bé en totes les jugades de l’equip
bien peinao. Així doncs, el Joanetes s’avançava al marcador amb un penal comès
per en Jese molt infantilment on l’ha transformat magistralment el rei dels
reis....el gran Lopez! El partit anava seguint el seu rumb adequat per l’equip
local, i més quant en una pilota recuperada en defensa Jordi Kros aguantava
l’esfèrica a la zona de mitjos mentre l’Uri que avui tornava després d’un mes
absent a l’equip per raons esportives, festives i personals corria tota la
banda( digne d’un gran extrem) i es treia un centro mil·limetrat als peus de
Feno que amb una vaselina magistral deixava al porter i la grada amb la boca
oberta.(4-2) Era el gol de la tranquil·litat i a partir d’aquí el Joanetes s’ha
dedicat a fer córrer el temps i a fer canvis, l’equip visitant estava
desdibuixat, descol·locat, descontrolat, ben pentinat i només feien que
protestar i discrepar a l’àrbitre, sobretot el Piti que ha callat de cop quant
l’Uri li ha fet empassar una llesca untada de fang i herba.
La maneta tan desitjada per l’afició local
arribava amb un remat a dins de l’àrea de Santi que acabava d’entrar feia 1
minut, un gol tan desitjat per ell com merescut ja que és un gran jugador i no
havia disposat de gaires minuts últimament. Gran Santi, t’ho mereixes!!
Així doncs acabava un partit on l’equip
d’hombres i mujeres de santa Pentina D’aro donava una imatge bastant, bastant,
bastant lamentable de joc, humilitat , fair play i crec jo que en l’únic que
han donat exemple ha set amb els seus immaculats pentinats. Aquest cop el Pini,
el Seva, el Manu, el Jona i companyia han marxat tal i com han vingut, ven
pentinats, buenu, el Pini no gaire.... Gran Joanetes que segueix la seva ratxa de
8 jornades invicte i avui ha guanyat un partit sense desplegar el seu millor
joc, i això dona a pensar que queda molt camí per endavant, però sobretot un
camí molt esperançador! Amunt Joanetes!!!
1x1 d’Uri Costa:
Sant Privat :
espectador, ha intervingut poc però les aturades que ha fet han set de mèrit,
res a dir-li als gols encaixats ja que no hi ha pogut fer res, per mi és un
dels millors porters de la categoria juntament amb en Ras.
Ferran: talismà, ha
passat de “villano a heroe” amb un partit, tothom creia que perdíem per culpa
seva però ha demostrat que es pot guanyar amb ell al camp i a sobre per callar
boques s’ha endut el trofeu osborne
Urireturns:
benvingut, tornava en un terreny de joc després d’un mes inactiu demostrant que
formant part de la “saga” defensiva juntament amb en Ferran també es poden
guanyar partits.
Jordi Cruif:
correcte, s’ha adaptat molt ràpid com a lateral i va fer un partit molt
complert, llàstima de l’error en el segon gol del santa Pentina d’Aro.
Sergi barjuan:
complert: guapo, amable, sociable, divertit i sobretot gran jugador, per mi es
tan complert que te sort que és un home....
David petit petit
però tan petit que la jaqueta li fa de vestit: únic; és un jugador únic a la
seva demarcació, a mi m’enamora tan com a tot l’equip, però ell és especial,
gràcies David per ferma disfrutar tan!
Lopezinho guaperes:
encant; és un encant d’home i jugador, combina tan bé la roba com la pilota amb
els seus companys, no canviïs mai David!
Fur: cadell; dic lu
de cadell perquè porta un nen petit a dins, i la felicitat infantil que
transmet la plasma a la perfecció a dins del camp, juga amb alegria,
companyerisme i això ens ha ajudat a guanyar...i molt!
Cros; rejovenit; cada
dia el veig més prim i amb més bona forma física, això ens transmet una
confiança a tot l’equip envejable i immillorable, si l’hagués de comparar amb
un aliment sens dubte li diria que és.....un filet!!!
Cuco: a lo puyol; ha
jugat malalt amb unes dècimes de febre, això el converteix amb un heroi molt
compromès, a sobre, a fet un golàs i una assistència magistral!
Toni KO: lesionat;
quant parlem d’un jugador lesionat només podem dir coses negatives, però d’ell
podem dir que ha fet un gol digne d’un esportista d’elit i una assistència a lo
Iniesta, cada dia que passa em sorprèn més com a jugador, però sobretot com a
persona!
Raulinho: mestre; no
acabo el seu nom amb inho per casualitat,
sinó perquè crec que en Ronaldinho ha estat tan gran jugador gràcies als
vídeos penjats al youtube den Raul
Fenolina: màgic; a
sortit a la primera part fruit de la lesió den Toni, ha repartit, ha dibuixat i
s’ha marcat un golàs que encara hi estic somiant....uffff quets màgic!!!per
cert, crec que la culpa d’aquest gran partit ha estat la nova imperio que
s’havia comprat....
Santiuna: Matador; no
ha disposat de gaires minuts però com fan els grans canoners ha tocat una
pilota i l’ha enxufat, a mi m’ha recordat a la fortalesa física que tenia en
Romario i a la capacitat golejadora de l’Eto’o, ets molt gran Santiagol.
Siso: treballador; ha sortit als últims minuts per acabar de
treballar a la zona ofensiva de l’equip local,
a corregut ha driblat i a centrat com ho fan els grans mestres del
futbol,
Nane: correctíssim;
ha sortit per evitar l’expulsió d’en Jordi i ha treballat com no ho ha fet ningú,
estic cansat de dir-ho, però Nane.....dimarts que bé ensenyem el DNI perquè és
impossible que tinguis 42 anys!! Ets molt gran, i no d’edat!.
Crònica: Jordi Domènech.
