dilluns, 12 d’octubre del 2009

Entrevista a... Lluís Freixas

Lluís Freixas (2n capità)

“Hola Lluís! Ja és el tercer porter que entrevistem i el segon per votació popular. Sembla que els porters cauen en gràcia a l’afició del Joanetes... El sorprenen les votacions de la web?”

Jaja, no sé si cauen en gràcia o no, però el primer entrevistat és tota una institució en aquest club i no m’estranya gens, i en Borrat ... què dir d’en Borrat, tot un personatge molt estimat per tot el vestidor.

“Primer any lluint el braçalet de capità. L’esperava impacient?”

No, la veritat és que no l’esperava impacientment, sobretot perquè la idea de que un porter sigui capità no està molt ben vist per molta gent i ja penses que serà molt difícil lluir aquet braçalet, però a mitjans de la temporada passada els entrenadors em van dir que confiaven amb mi per fer aquestes funcions. La veritat és que va ser una sorpresa molt agradable i em van donar moltes més ganes i il·lusions per continuar donant el millor de mi per aquest club, i sobretot per aquest equip.

“Què tal les primeres sensacions amb ell?”

Bones, al principi el mires de reüll per la gran responsabilitat que comporta, però de seguida et centres pel partit. Com sempre el que importa és el resultat de l’equip i no qui llueix el braçalet de capità.

“Ja vam preguntar a en “Geri” si s’havia pensat en un tercer capità i ell va contestar que si. Vostè creu que s’hauria de fer votació d’equip, per veterania o que el míster decidís? Recordem que en Gerard va dir que per ell, en qualsevol dels dos casos sortiria la mateixa persona escollida (nosaltres ho posem en dubte). També pensa igual?”

Sí, també penso igual que ell. Tant per veterania com per decisió dels místers va sortir la mateixa persona. No crec que fes falta la votació de l’equip. Tot i això crec que és una bona manera de triar els capitans dins el vestidor i sincerament la meva opinió és que hagués sortit el mateix.

“Així doncs, a què s’espera?”

No crec que hàgim d’esperar a res, és prou conegut per a tothom qui agafa el relleu si el primer i el segon capità no està al camp. L’entrenador li dóna directament el braçalet.

“Canviem de tema. Què passa amb la veu del soci? Des de la web es té la sensació que ja no es fa servir com abans...”

Sí, la veritat és que ja no hi ha aquell ambient tant entranyable que hi havia fa una temporada o dos enrere, seria molt interessant que es recuperés la dinàmica de diàleg entre els seguidors i jugadors. Jo crec que el seguit de mals resultats que vam tenir va apagar una mica la gent, però la il·lusió i els bons resultats espero que faci tornar animar la gent. Col·laboració!

“Parlem de l’equip. Quines sensacions té amb aquesta plantilla renovada?”

Molt bones, realment ja vam deixar un regust molt bo al final de la temporada passada i amb les noves incorporacions i poques baixes fa que estigui especialment optimista, no només per aquesta temporada, sinó també per el futur pròxim. Som un bon grup per intentar fer coses importants, només falta creure amb nosaltres i ho aconseguirem.

“Què li han semblat els primers partits?”

Tenint en compte la pretemporada crec que podem estar contents i tenir bones vibracions. L’esperit és el que hi havia anys enrere i els nou benvinguts aporten moltes coses a l’equip. Tornem a jugar com un equip, hi ha bon ambient al vestuari i això es nota a dins el camp, on les ajudes es multipliquen, el desig de guanyar no decreix i entre tots hi ha ganes de fer-ho ben fet. Sabem tenir la pilota i dominar el partit, i el que és molt important, fem gols. Però el que ens farà guanyar la lliga és una bona defensa, des del davanter fins al porter, passant per tots els jugadors. En els primers partits ens han fet molts de gols i hem d’aconseguir acabar el màxim de partits a 0 gols en contra, això, apart de guanyar definitivament l’aposta que en Borrat i jo volem fer a en Prat, jeje, ens permetrà ser un equip sòlid. Sinó fixeu-vos en tots els equips campions.

“Mullis i relacioni cadascuna de les paraules següents amb el nom d’un jugador de l’equip/entrenador/persona de la junta:

Lluitador: Adrià, Roura, Pere, Borrat, Sei, Miki, Geri, Nane i molts més: Només els has de veure com lluiten cada pilota durant tot el partit, aquesta actitud és d’envejar i s’hauria d’encomanar a tots durant tot el partit.

Necessari: Barris-Frank-Prat: Són els més necessaris per mantenir l’actitud i sacrifici durant tot l’any, la constància és vital per un equip que vol estar SEMPRE a dalt. Jugadors com en Nane i Geri també són molt importants. L’experiència és indispensable, sobretot en un equip tan jove, i fins i tot crec que s’hauria de fer més cas amb ells.

Crack: l’equip: per sobre de la gran tècnica individual com en Peke o David, o en Xevi Pagès, crec que el gran crack és l’equip com a conjunt, si juguem units i amb sacrifici som capaços de fer coses molt grans.

Model a seguir: Prat: No és d’estranyar que tingui tanta devoció per ell, ho és tot en aquesta institució i el que jo he seguit des dels 15 anys, i no només com a porter. Mantenir un nivell de joc tant alt durant tants anys, mantenir un actitud positiva sempre dins i fora el camp, companyerisme, solidaritat, humor, lideratge, organitzador, participatiu i una peça clau en la junta, cos tècnic i equip. El joanetes li hauria de fer un monument A nivell personal estic molt agraït per la paciència que ha tingut durant tots aquest any i dir que tenir-lo com a entrenador és la sort més gran que podia tenir qualsevol porter en aquesta categoria. (i paro que estar quedant molt pilota, tot i que m’he deixat la meitat de coses que volia dir!jeje!)

En Gerard Comas, el nostre entrevistat anterior, va dir textualment que li preguntéssim el següent: “Amb l'objectiu de millorar el club, quina decisió a nivell organitzatiu, tècnic, social, etc. prendria si fos el President del Joanetes?” Què respon vostè?”

Potser és una mica ambiciós per un club modest, no només pels recursos necessaris, sinó també per la implicació i esforç que comporta per molta gent, però jo crec que tenir una bona cantera seria un dels passos més grans que podria fer actualment aquest club. L’últim equip juvenil que ha donat algun jugador en aquest equip estava molt fornit de magnífics jugadors i millors persones ( Varge, Vallès, Arre, Feno, Tites ... ) però malauradament només quedo jo. Apart de tenir una bona base futbolística, fortifiques el sentiment de club. La meva idea de Joanetes és jugadors de la cantera +jugadors de joanetes procedent d’altres clubs ( l’Adri seria el millor exemple ) + persones arrelades al club + grans jugadors ( posaria molts noms, però dic Xevi Pagès i ningú es posarà gelós, jeje!!). Des d’aquí animar a l’equip que fins ara entrenava en Codina i en Raúl per el treball fet i esperem ben aviat veure el fruit d’aquest esforç.

“Ara és el seu torn, quina pregunta li faria al nostre proper entrevistat, en Peke ?”

La pregunta formulada per en Geri està molt bé i pot donar moltes idees al club, i també animaria a tots als pròxim entrevistat que responguessin la mateixa pregunta, però jo li preguntaria com s’ho fa per entendre tant de futbol, em refereixo en que ets un crak en jocs com la lliga marca, hattrick, ... amb què et bases? Quin és el teu jugador/s preferit/s?

“Per acabar, podria pronosticar quina posició quedarà el Joanetes CF aquest any?” (Recordem que en Borrat no es va voler mullar en aquest aspecte i Geri va apostar per una segona posició amb ascens gràcies a la lligueta...)

Jo ho tinc molt clar, i espero que molta gent pensi com jo que guanyarem la lliga i l’any vinent estarem a una categoria per sobre del Sant privat. El que també penso és que serà molt complicat, i si no mantenim una actitud i nivell de forma molt apte durant tota la temporada no podrem aconseguir-ho.

Ànims, confiança i optimisme!!

Amunt Joanetes!!

Divendres 9 d'octubre de 2009,

Miquel P.C.