dimarts, 9 de març de 2010

Entrevista a... Albert Cruz

Albert Cruz "Peke" (davanter)

“Hola Albert! Fa temps que tenim pendent aquesta entrevista i ara que, per mala sort, no pot jugar, aprofitarem per fer-li. Què li va semblar sortir votat pels visitants de la web?”

Molt bé! Sóc partidari de fer aquestes tipus d’iniciatives originals a la web, i si m’ha tocat a mi doncs endavant.

“Expliqui’ns, quina lesió té? Quan trigarà a recuperar-se?”

Després d’unes quantes visites i proves a Girona ha resultat que tinc afectat el menisc del genoll esquerra i en principi amb una artroscòpia hauria d’estar arreglat. De totes maneres estic pendent de anar a Barcelona per tenir una segona opinió. Si finalment s’hagués d’operar en principi ho faria a l’estiu per tant suposo que a començaments de la pròxima temporada ja hauria d’estar apunt.

“Li desitgem una bona recuperació i que sigui el més ràpida possible.”

Moltes gràcies! Jo també ho espero!

“Ara que viu els partits des de fora, què li sembla l’equip? i el seu joc?”

En línies generals crec que l’equip ha estat correcte, menys en alguns moments puntuals com el principi de partit a Argelaguer o la 2a part contra el Montagut on l’equip semblava faltat d’intensitat. També ens ha faltat sort en altres partits on hem tingut ocasions per avançar-nos i segurament el resultat final hagués canviat. Si milloren alguns errors de concentració i seguim en la mateixa línia crec que encara podem dir moltes coses.

“Amb les maleïdes lesions i els “adéus” de Ferran i Cuadros, creu que faltaria reforçar alguna/es posició/ns?”

Potser la línia defensiva és la que s’ha vist més afectada amb les lesions de l’Abel, Pinya, etc.. i la “marxa” de Ferran i, tot i que els que han jugat ho han fet molt bé, potser s’ha notat la contundència que poden tenir algun d’aquests jugadors. Tot així des d’aquí vull felicitar a jugadors com en Pere o en Nane que últimament no han jugat on solen jugar i han complert perfectament. Aquí és on crec que algun reforç no estaria malament però si l’any que ve recuperem aquests efectius, com tots esperem, serem un equip fort a darrera.

“Ara que ja s’han disputats molts partits i veu la posició actual, veu possibilitats de pujar a 2a regional?”

Després de superar la primera volta, no veig cap equip que sigui superior al nostre. Crec que com ja ha passat durant aquesta primera volta, tots els equips de dalt aniran perdent punts i nosaltres que ja ens hem enfrontat a la 2a volta amb alguns dels equips de dalt ho tenim bé per lluitar fins al final pel campionat. A casa ens hem de fer forts i no perdre punts, cosa que ens donarà moral per afrontar els partits fora de casa que sempre són difícils.

“Canviem de tema. Utilitza poc la “Veu del soci”, és “home de poques paraules”? Què li sembla la nova versió 2.0?”

La veritat és que sovint entro a la veu del soci per veure els comentaris de la gent, però només per estar al dia del club i de les opinions i l’estat ànim general. Com tu dius sóc home de poques paraules i generalment prefereixo observar sense dir-hi la meva. Ara amb la nova veu del soci, que em sembla molt millorada i moderna, a veure si m’animo a deixar algun comentari.

“Mullis i relacioni cadascuna de les paraules següents amb el nom d’un jugador de l’equip/entrenador/persona de la junta:

Lluitador: Són molts els jugadors que situaria en aquest grup: Adri, Nane, Pere, Sei, Miki, Geri, Lluís, Borrat i un llarg etc ... són jugadors que lluiten cada pilota i són bàsics per qualsevol equip.

Necessari: David; Si ell té el dia i fa circular bé la pilota l’equip en surt molt beneficiat.

Crack: Javi; Un altre que quan té el dia et pot fer un dibuix a mida. I últimament en té bastants de dies!

Model a seguir: Ferran; No l’he posat a lluitadors perquè per mi és més que un lluitador. No diferencia entre entrenaments i partits i sempre té la motivació, força i confiança per afrontar i tirar els partits endavant. A més té una regularitat envejable. Un jugador que trobarem a faltar!

Líder: En aquest aspecte seré sincer: trobo a faltar un líder. Personalment crec que des de la marxa den Xevi Pagès no hem tingut una persona que només mirar-la ja desprengui confiança, i que estiri de l’equip dins el camp.

“Fent cas a Gerard Comas, li robem la pregunta: Amb l'objectiu de millorar el club, quina decisió a nivell organitzatiu, tècnic, social, etc. prendria si fos el President del Joanetes CF?”

És difícil de gestionar, i sobretot de iniciar, però crec que un futbol base en totes les categories seria molt beneficiós pel club, ja que proporcionaria una font de jugadors pel primer equip i estalviaria en molts casos la feina de buscar cada temporada algun fitxatge per reforçar les diferents posicions de l’equip.

“El nostre anterior entrevistat, Lluís Freixas, li va deixar les següents preguntes: Com s’ho fa per entendre tant de futbol, em refereixo en que ets un crack en jocs com la lliga marca, hattrick, ... amb què et bases? Quin és el teu jugador/s preferit/s?”

Com ell ja sap, tots aquests jocs es basen en la sort i sobretot en el temps que s’hi pot dedicar. I en això els estudiants som els líders indiscutibles! Si a sobre hi afegim una mica d’afició per aquest tipus de jocs doncs ja tenim la resposta! Pel què fa al jugador preferit, actualment no en tinc cap en concret, però m’agraden jugadors com Iniesta o Silva que basen el seu joc en el toc però que sempre que poden intenten superar al rival.

“Ara és el seu torn, quina pregunta li faria al nostre proper entrevistat, el “xef” Jordi Pujol?”

Doncs li preguntaria d'on treu la paciència per fer un sopar que cada divendres és millor i després d'una jornada laboral?

“Per acabar, podria pronosticar quina posició quedarà el Joanetes CF aquest any?” (Recordem: Borrat – No es mulla; Geri – 2a posició amb ascens gràcies a la lligueta; Lluís – 1rs...)

Com que tinc la gran virtut de no encertar mai els meus pronòstics diré, tot i no pensar-ho en absolut, que aquest any quedarem 3ers i fora de les places d’ascens. Espero i estic segur, que un cop més el meu pronòstic serà erroni i a final de temporada estarem de celebració.

Dimarts 9 de març de 2010,

Miquel P.C.