dimarts, 22 de novembre del 2011

JORNADA 11

 
Crònica: 
Partit intensíssim el que es va viure al camp de la Cellera, en el qual el Joanetes va estar molt desafortunat de cara a porteria i ho va pagar molt car.


Primera part: El Joanetes va sortir amb el ja típic 4-4-2, però amb la variant que aportava en Sergi Linares situat com a 2n punta al costat d’en Jose. També destacava el fet de veure a en Sergi Rigart més avançat del que és habitual, ja que Ramón Font el va posar de mig per la banda dreta. Com en el partit a St. Miquel, el Joanetes va sortir molt endollat i pressionant molt a dalt en els primers minuts. Però no va acabar d’aconseguir controlar del tot el partit, ja que la duresa del rival i les dimensions del camp no afavorien el joc de toc, ja que els locals de seguida estaven a sobre dels jugadors joanetencs. Així, el principal recurs ofensiu del Joanetes a la primera part van ser els córners, el qual els va rematar quasi tots, però cap amb encert. Pel que fa als visitants, aquests intentaven jugar ràpid amb els dos puntes que tenien, els quals tocaven molt bé de cares per seguidament buscar ràpidament l’esquena de la defensa del Joanetes. Tot i això, no van crear gaire perill, tret d’alguna jugada a pilota parada i alguna pilota penjada a l’àrea visitant. A la mitja hora de joc, en una d’aquestes pilotes i amb un jugada molt desafortunada pels joanetencs, la Cellera va aconseguir avançar-se al lluminós (aquest cop si que era lluminós). Va ser una jugada de molta mala sort ja que Barnera va rebutjar molt bé amb el cap la pilota penjada a l’area, però amb la mala fortuna de que l’esfèrica va rebotar en les cames de Roura i va anar a parar als peus d’un davanter local, el qual va marcar gairebé a plaer. Amb 1 a 0 es va arribar al descans.

Segona part: A la segona part, el Joanetes volia canviar el signe del partit, però més del mateix. La tònica del partit era la mateixa, però amb una Cellera que encara pressionava una mica més amunt que a la primera part, amb la qual cosa la defensa del Joanetes tenia moltes dificultats per treure la pilota jugada. Així, el partit no estava sota el control que sempre vol el Joanetes, i això va fer que Ramón Font decidís fer canvis i donar entrada a en Quel, que es va situar de davanter, en David Casanovas i, una mica més tard, a en Santi i en Cros. Els canvis van aportar frescor i capacitat d’aprofitar les pilotes llargues de la defensa, la qual no podia treure la pilota per terra. Això es va traduir en alguna arribada amb perill de Jose combinant amb en Quel. Mentrestant la Cellera continuava buscant la verticalitat dels seus puntes amb passades a l’espai. Al minut 25 de la segona, va arribar el segon gol local que va deixar molt tocat el Joanetes. Roura va cometre un greu error fent un “misto” quan volia rebutjar una pilota a l’espai de la Cellera i va deixar sòl un davanter local que va fer el 2 a 0. Com s’ha dit, el gol va afectar molt el Joanetes i el partit es va tornar molt desordenat. Això va provocar que la Cellera aprofités la desconnexió visitant per crear un parell d’ocasions de perill que haguessin pogut sentenciar el partit. Després d’aquests minuts de k.o. el Joanetes va treure coratge per abocar-se a l’atac buscant molt a en Quel, el qual va despenjar moltes pilotes que van ser perilloses. Tot i les ocasions claríssimes de Santi primer, Barnera de gran jugada individual sense remat final després i de David López de remat de cap a centrada de Cros més tard, el Joanetes només va trobar el camí del gol en un penal per una clara agafada a Quel en un córner, el qual va transformar molt bé David López. Llens també va entrar els 10 minuts finals per buscar un gol que va esdevenir impossible.

Així doncs, molt bona actitud del Joanetes, que va insistir fins el final buscant l’empat davant un equip molt i molt competitiu. Una llàstima que fos un dia molt negat de cara a porteria i no es pogués aprofitar cap de les 5 o 6 ocasions claríssimes que va tenir, la qual cosa si que va fer la Cellera. Ara tocarà sumar encert a l’actitud per anar a buscar els 3 punts al sempre dificilíssim camp del Castellfollit.

Àrbitre:  D. RAMIREZ SANZ, JOSE ANTONIO. Malament no, FATAL!!! Dolentíssim. Va interrompre el partit contínuament fent cas a tot jugador que cridava perquè xiulés falta. Va expulsar injustament a Barnera i ho va compensar amb el penal, el qual ho era, però que és dels que no es xiulen mai i que amb 1 a 0 el marcador segur que no hagués xiulat, tal i com va demostrar empassant-se 2 clars penals amb anterioritat quan el marcador era ajustat.

L’1x1:

Lluís: Espectador. No va tenir gaire feina i en els gols es va trobar pràcticament venut.
Barnera: Innocent. Va fer molt bé la seva feina en tasques defensives i fins i tot va aportar una gran jugada en atac que l’hagués firmat el mateix Messi. Però va embrutar el seu partit amb una expulsió innecessària per xerrar massa.
Roura: Desastrós. El pitjor partit que se li recorda en força temps. Va estar ben col·locat però va fallar molt en els rebutjos (s’ha de canviar les lentilles) i es va desconnectar després de l’error en el 2n gol local.
Miki: Tapat. La gran pressió de la Cellera va ser efectiva i va tapar la seva gran sortida de pilota. Molt correcte en defensa.
Uri: Tocat. Correcte en defensa però les molèsties al turmell van fer que aportés poc en atac i acabés demanant el canvi.
Sergi Rigart: Desorientat. La nova posició de mig en un camp tant petit no li va permetre tenir els espais que necessita per aportar el que sap en atac.
David López: Difuminat. Es va quedar sense espai al mig camp per demanar i moure la pilota com tant bé sap. A la segona part va arribar bé a l’àrea de segona línia amb més coratge que encert.
Feno: Descobert. Els de la Cellera li van descobrir els seus trucs de màgia i no va poder desplegar el seu repertori.
Jordi Domènech: Rocós. Va ajudar molt a l’Uri en tasques defensives però no va ser tan incisiu en atac com ens té acostumat, ja que no li van arribar gaires pilotes.
Jose: Espartano. Es va buidar com sempre, però no va poder trobar el camí del gol en cap jugada.
Sergi Linares: Intermitent. No li van arribar masses pilotes i això li va provocar que es descol·loqués per ganes d’intervenir en el joc. No va poder aprofitar la seva velocitat.
Quel: Jan Köller. El Joanetes va trobar en ell el referent en punta que necessitava per crear perill en pilotes llargues, les quals va lluitar amb eficàcia. Va provocar el penal i va ser-ne objecte d’un altre que l’àrbitre no va xiular.
David Casanovas: Guardaespatlles. Va tapar bé els espais que deixaven els centrals pujant a rematar córners. El partit estava ja trencat quan va sortir i les va veure passar gairebé totes per sobre seu.
Cros: Curtcircuitat. Va entrar per obrir el camp i centrar pilotes a en Quel, però no ho va poder aconseguir en gaires ocasions ja que les pilotes anaven directes al centre. El curtcircuit va fer una “xispa” amb una excel·lent centrada a David L.
Santi: Una! La va tenir en una bona internada pel lateral de l’àrea, però el porter va fer una bona aturada.
Llens: Obstruït. En el poc temps que va tenir, les seves jugades es fan topar sempre amb la contundent defensa local.

Osborne: Quel.

Crònica Per: Ferran Roura.

4 comentaris:

david petit ha dit...

Bona crònica, però no estic d'acord en què en Roura va estar desastrós.

Ànims i a tope a Castellfollit.

Per cert, com està el tema de l'entreno aquesta setmana?

David

jordi ha dit...

exacte !!Crec k tas autoculpat massa! només va haver-hi un parell de jugades desafortunades...

Ara toka ana a kastellfollit am mes intensitat, ja k sera un camp complicat i guanyarà lekip k menys errades cometi..

Avui ia entreno o es dema al pavello de san esteve'??

Uri ha dit...

Crec k n vas ser desastros roure, simplamen desafortunat...i penseu k no te mes gloria ki mes wanya, sino ki saxeka mes cops despres d cada derrota!
Daltra banda akesta semana n krek k pugui entrenar pk l meu tormell no em permet jugar al 100% i per jugar al 50% val mes fer repos i komensar d 0....e fet el burru per tenir mases ganes d jugar i n e descansat, i ara u estik pagan car...val mes k mu fagi mirar be i fer cas del k em diguin per poder tornar a jugar aviat ja k ls 2 ultims partits k ue fet tokat e fet mes nosa k servei, anims joanetes k tenim mol bon ekip i ho hem d demostrar!

Ramon ha dit...

Crec que a partits com el de Dissabte, no se li han de donar gaires voltes. Es va perdre mereixent més, i això és el que importa. És cert que ens hem d'esforçar per jugar millor, però també és cert que costa mantenir la intensitat i combinar-ho amb bon futbol (sobretot, en un camp no massa gran, com el de la Cellera). Per fer-ho, és important marcar, i per marcar cal tenir ocasions. Nosaltres les vam tenir, només ens va faltar encert. Vam fer tot el que calia,i en cap moment es van baixar els braços. Cal seguir així, i afinar una mica més la punteria, que Dissabte ens espera un altre partit similar.

Pel tema entrenaments, demà, si la pista està seca, al camp, i si no, al pevelló d'en Bas.