dilluns, 2 d’abril del 2012

JORNADA 26


Crònica:
Partit complicadíssim per al Joanetes que visitava la catedral, i catedral no ho dic per el futbol que si veu normalment, sinó per el xifrés que envoltaven un sorral en forma de camp. El Joanetes balonpie sabia que el seu principal perseguidor havia punxat i com diu en Guardiola aquests no fallen hi així va ser.
Primera part:
La primera part va ser totalment del Joanetes ja que va sorprendre al rival amb pilotes llargues per darrera la “zaga” Montagutenya  i va crear moltíssimes ocasions de gol, la primera va venir d’un desplaçament en llarg d’Andrealves que cos de futbolista no té, però gaudeix d’una mentalitat de gran jugador, on Sony Anderson guanyava perfectament l’esquena als defensors deixant-los en evidencia però que la seva vaselina anava a parar a les mans del porter de l’equip local, era el primer avís i tot just portaven 4 minuts d’enfrontament.  El líder de la categoria començava el partit endolladíssim conscient de que a cap camp es regala res, i en aquest patatal no seria diferent a la resta  ….Tot i les ocasions Joanetenques el primer gol no arribava fins al minut 28, quan en Furka va deixar la disfressa d’Andres iniesta de la setmana passada al vestidor , es va posar el mono de paleta que fa servir de dilluns a divendres i va lluitar una pilota que tothom donava per perduda i després va deixar l’esfèrica per en Peter perquè marqués a plaer, sens dubte un gol que arribava gràcies a la fer incondicional de Furka que carregava d’energies positives a l’equip visitant. Només 10 minuts més tard l’esfèrica arribava a peus del millor jugador de la categoria, Sony Anderson ,que deixava assentat el porter i prèviament a la defensa en evidència i marcava a plaer. Sense masses ocasions arribàvem a l’equador de partit on semblava que seria una segona part molt plàcida per l’equip visitant tot i que no va estar així.
Segona part:
Cara i creu, sol i lluna, negre i blanc, Madrid i barça, messi i cristiano són algunes de les definicions del que va ser la primera part Joanenca amb la segona, ja que van començar adormits fruit de la confiança que donava un resultat de 0-2 a l’electrònic que curiosament al començament del segon temps es va fondre un fusible ja que va reflectir durant uns minuts el marcador de 69-2, sort que un operari el va arreglar rapidíssimament ja que feia una mica de mal d’ulls. Així doncs la segona part com he explicat abans va ser totalment diferent, ja que el Montagood es va creure que podria esgarrapar algun puntet al millor equip de la categoria ja que va crear ocasions de gol del no res, però nois, ja sabíem que aquest camp s’hi podria fer suc de taronja d’un meló i semblava que a la represa no n’havíem sortit gaire conscients.
L’equip local va crear primer una jugada de perill amb una falta “refusada” per Rafael van der gros( el 10 del Montagut) que aquesta es va estavellar a la creueta deixant perplex al propi capità de l’equip local…. I a la segona falta picada per ell mateix aquesta es colava a dins la portaria ja que l’esfèrica va ser desviada per la barrera despistant a Lluís que no hi va poder fer res per evitar el gol local. Aquest AFORTUNAT gol donava ales ( com les compreses) a l’equip Montaguteny que esperonat per la “curva” jove de l’estadi es va creure que realment tenia opcions per remuntar el partit, però com tots sabem això es va quedar amb un somni…I dic curva jove perquè eren nois de poca edat, perquè podrien haver rebut sobrenoms com boixos nois o ultra sur ja que hi va haver moments que personalment em van fer passar por…  El Joanetes estava jugant amb foc i el segon gol era qüestió de temps i aquest va arribar al minut 44, quant un aut sacat per l’equip local desviava Fenodesafortunat al fons de la porteria. Gerro d’aigua freda que sens dubte va provocar el deliri de la graderia de l’estadi on inclús es van poder veure bengales i sonaven tambors ressonant per la ment dels jugadors visitants. El Montagut havia aconseguit una proesa que era empatar-li el partit al líder de la categoria, però per algo es el millor del grup 27 i va saber afrontar la situació.
Només 2 minuts més tard del gol local “desatascador” Sergi L que havia sortit al terreny de joc només 3 minuts abans, es treia un míssil terra aire en forma de xut al qual feia una paràbola a lo Oliver i Bengi i enviava l’esfèrica lluny de l’abast del porter local. Sens dubte un golàs molt envejat per Cristiano Ronaldo des de el reino de Navarra que havia vist el gol per hat-trick Joanetes amb resignació. Així doncs s’acabava el partit amb el 2-3 al marcador, merescudíssima victòria del Joanetes que d’ara endavant sabrem que no ens podem confiar mai en un partit de futbol encara que guanyem fàcilment.

1x1 provinent de la redacció d’esports de Rac 1
Lluísillas: Complidor: no he nombrat a la crònica una perfecte aturada que hagés suposat el 2-2 ja que la volia destacar aquí a l’1x1.Gran Lluís.
Andrealves: Sorprenent: aquest noi no para de sorprendrem, quan s’ha de sortir amb la pilota jugada ho fa perfecte, quan sa de refusar també ho fa perfecte, tot i que amb ell no existeix refusar, sino desplaçar.
Ferrenbauer: Kaiseer: No tinc res a dir, cada cop que es vesteix de curt és per fer partidassos, sens dubte és el jugador que està empenyen al Joanetes a la tercera catalana.
Mikicherano:  Perfecte: De cap, amb els peus…ho va refusar tot perfectament, s’havia el que tenia que fer en cada moment.
Nanxwell:  Físic envejable:  Jo ja no ser quina edat té, però més igual, només ser que sempre que juga es per fer-ho correctíssim, no m’estranya que els davanters no sabessin per quin costat atacar.
Xavi hernandez “Feno”: Màgic: Una de les diferències que té amb les fades és que ell per fer màgia no necessita una vareta, que gran que és.
David López Alonso: Jefe: Es l’amo i senyor del mig camp i ho demostra partit a partit, tot i que va estar apunt de trencar-li la cara a un jugador local va pensar fredament i com fan els grans jugadors no es va deixar endur per la ira.
Pete Sampras: interior de luxe: El terreny de joc no era l’adequat per entrar per bandes i ho va entendre perfectament com fan els grans jugadors entrant pel mig i obrin la llauna amb un golàs.
Jordi cruif:  Realment crec que és ell el fill del gran Johan i no pas aquell rosset que feia nosa a dins d’un camp, va córrer mol i es va fer amo i senyor de la banda esquerre.
Furketo’o:  Em te el cor robat: la faceta obrera encara no li havia vist i aquest diumenge va demostrar que si s’ha de ficar el mono se’l fica, aquest jugador no para de créixer.
Sony Anderson: El millor: No hi han paraules per descriure com és aquest jugador, només sé que si algun dia s’acosta algun “ojeador” al Verntallat se l’emportarà perquè és un krak i dels grans.
Toni Kros: Emprenyat: Va venir emprenyat ja que no va poder disfrutar del tortell de rams, tot i així va sortir per fer un partidàs centrant pilotes perfectes, jo no sé si juga amb escaire i cartabó, però fa centrades mil·limètriques.
Sergi L (L de leo ja que cada dia em sorprèn més): “desatascador”: Va sortir 5 minuts però en va fer prou per treure’s del barret un golàs, només ser que si hagués nascut abans ara parlaríem d’uns dibuixos animats de Sergi i Bengi, ja que és un jugador increïble.
Zizou: No li te res a envejar a ningú, va sortir poc temps després d’empatxar-se a pipes i ho va fer tot perfecte, espero que el pròxim sopar porti el pitet ja que és un jugador de pitet. Que gran que és.
Uri pinto: Estratosfèric: Es va encarregar de cuidar la banqueta a la perfecció portant pipes, aigües i explicant algun que altre acudit, se’l va fitxar per fer pinya al vestidor com en Pinto i de moment  està complint les expectatives.
David petit però gran: Com sempre va començar el partit al lavabo I com et vaig dir és un tic que t’hauries de treure ja que no és bo per a la salut! No va jugar però no perquè no tingui les qualitats per fer-ho.
Serginho:  No va jugar ja que era un partit on els laterals no podien fer mal per la banda, va discrepar amb el seu pare perquè va sentir insults i com tan bona persona que és no volia que el partit es convertís amb una guerra.
LLensniesta: Correcte:  Es va afartar a pipes el qual li vaig comprar amb tot el carinyo ja que no va poder fer tortell de rams, és molt bon jugador i una persona única! A vegades mel menjaria a petons!

U sento per la llarga crònica però quan mi poso….. Espero que ningú es sentí ofès per cap comentari i que hàgiu rigut molt, sou molt grans i ara si que si que em de mirar amunt i ser ambiciosos ja que només volem quedar primers!!!! Amunt Joanetes
Àrbitre:  ROMERO MOTA, CESAR. Com diu en Guardiola els equips grans no opinen dels col·legiats, fan el que poden i creieu-me que aquest home arbitrava per “Hoby” com l’Eriksson.

Bertín Osborne: Furka.

Crònica: Uri costa,
Costa no ho dic per l’analista Jordi Costa de rac 1, si no perquè no em costa gens fer cròniques.

6 comentaris:

ferran ha dit...

En mi has complert el teu objectiu amb escreix! M'estic descollonant!!!!!!! Jajajajajaja!!!!!!

Tu si q ets molt gran Urinal!!!!

LLFC ha dit...

Jajajaja!!! Menjaves pipes o fumaves les sobres d'en Feno a Muntagut??? El pròxim partit demanaré estar a la banqueta per poder disfrutar dels teus acudits i que em cuidis tant bé com ho fas amb els altres, a no c que juguis de titular, jajaja!!!
Per mi ja has guanyat l'Osborne de cròniques descaradament, demanaré a la junta que afegeixin aquest trofeu!!! xd!!!
Salut i disfruteu de de la setmana de descans!!!

jop ha dit...

Uri,
et felicito, es un plaer llegir aquestes cròniques pels qui no veiem el partit.

A veure si reps alguna trucada de RAC 1 per ajudar al J Costa !!

Salut

uri ha dit...

gracies! ja sabeu k magrada fer les cronikes series pero comikes! ara k si wanyem sempre ho tink mes facil...i per mi lluis el trofeu de cronista no em faria res k mel donesin e..almenys guanyare algun premi individual! jajaja ja queda molt poket i ho tenim a tocar, queda lultim esforç i sobretot em de ser molt ambiciosos! amun joanetes!

jordi ha dit...

discrepo molt amb l 1 x 1 meu...ja k mes aviat vaig semblar en jordi cruif a les epokes k lunik k tenia era el renom..tot i k jo ni axo jejej

pero sempre va be una mika de motivacio!!

Amunt joanetes i a seguir lluitan k keda mol pok!!! mol bones vacances!!!!!

nane4 ha dit...

jordi no siguis tant dur amb tu mateix. tots ho fem tant be com sabem i/o podem, i crec que diumenge tots ,i vull "tots", vam estar a molt bon nivell, i molt competitius, i cal que "tots" continuem amb aquesta dinamica i actitud.
nomes felicitar l'uri per el treball que fa, i dir.li que ja he tret l'agulla del "nino". salut a tots.