Crònica:
Partit complicadÃssim per al Joanetes que visitava la
catedral, i catedral no ho dic per el futbol que si veu normalment, sinó per el
xifrés que envoltaven un sorral en forma de camp. El Joanetes balonpie sabia
que el seu principal perseguidor havia punxat i com diu en Guardiola aquests no
fallen hi aixà va ser.
Primera part:
La primera part va ser totalment del Joanetes ja que va
sorprendre al rival amb pilotes llargues per darrera la “zaga” Montagutenya i va crear moltÃssimes ocasions de gol, la
primera va venir d’un desplaçament en llarg d’Andrealves que cos de futbolista
no té, però gaudeix d’una mentalitat de gran jugador, on Sony Anderson guanyava
perfectament l’esquena als defensors deixant-los en evidencia però que la seva
vaselina anava a parar a les mans del porter de l’equip local, era el primer
avÃs i tot just portaven 4 minuts d’enfrontament. El lÃder de la categoria començava el partit
endolladÃssim conscient de que a cap camp es regala res, i en aquest patatal no
seria diferent a la resta ….Tot i les
ocasions Joanetenques el primer gol no arribava fins al minut 28, quan en Furka
va deixar la disfressa d’Andres iniesta de la setmana passada al vestidor , es
va posar el mono de paleta que fa servir de dilluns a divendres i va lluitar
una pilota que tothom donava per perduda i després va deixar l’esfèrica per en
Peter perquè marqués a plaer, sens dubte un gol que arribava grà cies a la fer
incondicional de Furka que carregava d’energies positives a l’equip visitant.
Només 10 minuts més tard l’esfèrica arribava a peus del millor jugador de la categoria,
Sony Anderson ,que deixava assentat el porter i prèviament a la defensa en evidència
i marcava a plaer. Sense masses ocasions arribà vem a l’equador de partit on
semblava que seria una segona part molt plà cida per l’equip visitant tot i que
no va estar aixÃ.
Segona part:
Cara i creu, sol i lluna, negre i blanc, Madrid i barça,
messi i cristiano són algunes de les definicions del que va ser la primera part
Joanenca amb la segona, ja que van començar adormits fruit de la confiança que
donava un resultat de 0-2 a l’electrònic que curiosament al començament del
segon temps es va fondre un fusible ja que va reflectir durant uns minuts el
marcador de 69-2, sort que un operari el va arreglar rapidÃssimament ja que
feia una mica de mal d’ulls. Aixà doncs la segona part com he explicat abans va
ser totalment diferent, ja que el Montagood es va creure que podria esgarrapar algun
puntet al millor equip de la categoria ja que va crear ocasions de gol del no
res, però nois, ja sabÃem que aquest camp s’hi podria fer suc de taronja d’un
meló i semblava que a la represa no n’havÃem sortit gaire conscients.
L’equip local va crear primer una jugada de perill amb
una falta “refusada” per Rafael van der gros( el 10 del Montagut) que aquesta
es va estavellar a la creueta deixant perplex al propi capità de l’equip
local…. I a la segona falta picada per ell mateix aquesta es colava a dins la portaria
ja que l’esfèrica va ser desviada per la barrera despistant a LluÃs que no hi
va poder fer res per evitar el gol local. Aquest AFORTUNAT gol donava ales (
com les compreses) a l’equip Montaguteny que esperonat per la “curva” jove de
l’estadi es va creure que realment tenia opcions per remuntar el partit, però
com tots sabem això es va quedar amb un somni…I dic curva jove perquè eren nois
de poca edat, perquè podrien haver rebut sobrenoms com boixos nois o ultra sur
ja que hi va haver moments que personalment em van fer passar por… El Joanetes estava jugant amb foc i el segon
gol era qüestió de temps i aquest va arribar al minut 44, quant un aut sacat
per l’equip local desviava Fenodesafortunat al fons de la porteria. Gerro
d’aigua freda que sens dubte va provocar el deliri de la graderia de l’estadi
on inclús es van poder veure bengales i sonaven tambors ressonant per la ment
dels jugadors visitants. El Montagut havia aconseguit una proesa que era
empatar-li el partit al lÃder de la categoria, però per algo es el millor del
grup 27 i va saber afrontar la situació.
Només 2 minuts més tard del gol local “desatascador”
Sergi L que havia sortit al terreny de joc només 3 minuts abans, es treia un mÃssil
terra aire en forma de xut al qual feia una parà bola a lo Oliver i Bengi i
enviava l’esfèrica lluny de l’abast del porter local. Sens dubte un golà s molt
envejat per Cristiano Ronaldo des de el reino de Navarra que havia vist el gol
per hat-trick Joanetes amb resignació. Aixà doncs s’acabava el partit amb el
2-3 al marcador, merescudÃssima victòria del Joanetes que d’ara endavant sabrem
que no ens podem confiar mai en un partit de futbol encara que guanyem
fà cilment.
1x1 provinent de la redacció d’esports de Rac 1
LluÃsillas:
Complidor: no he nombrat a la crònica una perfecte
aturada que hagés suposat el 2-2 ja que la volia destacar aquà a l’1x1.Gran
LluÃs.
Andrealves: Sorprenent: aquest noi no para de sorprendrem, quan s’ha de sortir amb la pilota
jugada ho fa perfecte, quan sa de refusar també ho fa perfecte, tot i que amb
ell no existeix refusar, sino desplaçar.
Ferrenbauer:
Kaiseer: No tinc res a dir, cada cop que es vesteix de
curt és per fer partidassos, sens dubte és el jugador que està empenyen al
Joanetes a la tercera catalana.
Mikicherano: Perfecte: De cap, amb els peus…ho va refusar tot perfectament,
s’havia el que tenia que fer en cada moment.
Nanxwell: FÃsic envejable: Jo ja no ser quina edat té, però més igual,
només ser que sempre que juga es per fer-ho correctÃssim, no m’estranya que els
davanters no sabessin per quin costat atacar.
Xavi hernandez
“Feno”: MÃ gic:
Una de les diferències que té amb les fades és que ell per fer mà gia no necessita
una vareta, que gran que és.
David López
Alonso: Jefe:
Es l’amo i senyor del mig camp i ho demostra partit a partit, tot i que va
estar apunt de trencar-li la cara a un jugador local va pensar fredament i com
fan els grans jugadors no es va deixar endur per la ira.
Pete Sampras:
interior de luxe: El terreny de joc no era l’adequat
per entrar per bandes i ho va entendre perfectament com fan els grans jugadors
entrant pel mig i obrin la llauna amb un golà s.
Jordi cruif: Realment crec que és ell el
fill del gran Johan i no pas aquell rosset que feia nosa a dins d’un camp, va
córrer mol i es va fer amo i senyor de la banda esquerre.
Furketo’o: Em te el cor robat:
la faceta obrera encara no li havia vist i aquest diumenge va demostrar que si
s’ha de ficar el mono se’l fica, aquest jugador no para de créixer.
Sony Anderson: El
millor: No hi han paraules per descriure com és aquest
jugador, només sé que si algun dia s’acosta algun “ojeador” al Verntallat se
l’emportarà perquè és un krak i dels grans.
Toni Kros: Emprenyat: Va venir emprenyat ja que no va poder disfrutar del tortell de rams,
tot i aixà va sortir per fer un partidàs centrant pilotes perfectes, jo no sé
si juga amb escaire i cartabó, però fa centrades mil·limètriques.
Sergi L (L de leo
ja que cada dia em sorprèn més): “desatascador”: Va
sortir 5 minuts però en va fer prou per treure’s del barret un golà s, només ser
que si hagués nascut abans ara parlarÃem d’uns dibuixos animats de Sergi i Bengi,
ja que és un jugador increïble.
Zizou: No li te res a envejar a ningú, va sortir poc temps després
d’empatxar-se a pipes i ho va fer tot perfecte, espero que el pròxim sopar
porti el pitet ja que és un jugador de pitet. Que gran que és.
Uri pinto: Estratosfèric: Es va encarregar de cuidar la banqueta a la perfecció portant pipes,
aigües i explicant algun que altre acudit, se’l va fitxar per fer pinya al
vestidor com en Pinto i de moment estÃ
complint les expectatives.
David petit però
gran: Com sempre va començar el partit al lavabo I com
et vaig dir és un tic que t’hauries de treure ja que no és bo per a la salut!
No va jugar però no perquè no tingui les qualitats per fer-ho.
Serginho: No va jugar ja que era un
partit on els laterals no podien fer mal per la banda, va discrepar amb el seu
pare perquè va sentir insults i com tan bona persona que és no volia que el
partit es convertÃs amb una guerra.
LLensniesta: Correcte:
Es va afartar a
pipes el qual li vaig comprar amb tot el carinyo ja que no va poder fer tortell
de rams, és molt bon jugador i una persona única! A vegades mel menjaria a
petons!
U sento per la llarga crònica però quan mi poso….. Espero
que ningú es sentà ofès per cap comentari i que hà giu rigut molt, sou molt
grans i ara si que si que em de mirar amunt i ser ambiciosos ja que només volem
quedar primers!!!! Amunt Joanetes
Àrbitre: ROMERO MOTA, CESAR. Com diu en Guardiola els equips
grans no opinen dels col·legiats, fan el que poden i creieu-me que aquest home
arbitrava per “Hoby” com l’Eriksson.
BertÃn Osborne: Furka.
Crònica: Uri costa,
6 comentaris:
En mi has complert el teu objectiu amb escreix! M'estic descollonant!!!!!!! Jajajajajaja!!!!!!
Tu si q ets molt gran Urinal!!!!
Jajajaja!!! Menjaves pipes o fumaves les sobres d'en Feno a Muntagut??? El pròxim partit demanaré estar a la banqueta per poder disfrutar dels teus acudits i que em cuidis tant bé com ho fas amb els altres, a no c que juguis de titular, jajaja!!!
Per mi ja has guanyat l'Osborne de cròniques descaradament, demanaré a la junta que afegeixin aquest trofeu!!! xd!!!
Salut i disfruteu de de la setmana de descans!!!
Uri,
et felicito, es un plaer llegir aquestes cròniques pels qui no veiem el partit.
A veure si reps alguna trucada de RAC 1 per ajudar al J Costa !!
Salut
gracies! ja sabeu k magrada fer les cronikes series pero comikes! ara k si wanyem sempre ho tink mes facil...i per mi lluis el trofeu de cronista no em faria res k mel donesin e..almenys guanyare algun premi individual! jajaja ja queda molt poket i ho tenim a tocar, queda lultim esforç i sobretot em de ser molt ambiciosos! amun joanetes!
discrepo molt amb l 1 x 1 meu...ja k mes aviat vaig semblar en jordi cruif a les epokes k lunik k tenia era el renom..tot i k jo ni axo jejej
pero sempre va be una mika de motivacio!!
Amunt joanetes i a seguir lluitan k keda mol pok!!! mol bones vacances!!!!!
jordi no siguis tant dur amb tu mateix. tots ho fem tant be com sabem i/o podem, i crec que diumenge tots ,i vull "tots", vam estar a molt bon nivell, i molt competitius, i cal que "tots" continuem amb aquesta dinamica i actitud.
nomes felicitar l'uri per el treball que fa, i dir.li que ja he tret l'agulla del "nino". salut a tots.
Publica un comentari a l'entrada